Taller de creativitat v.0.2

JOAQUIM, JOAQUIM ...

Per recomenació de l'inalambric, us proposo un joc nou: anem a imaginar que el Barça arriba a la final de la Champions i que hem de col·laborar amb el programa del Puyal a carregar als oïdors de dades inútils per seguir el partit ... aix, he dit inútils?! No, no, volia dir totalment súper trascendentals!!! Per exemple:

- Joaquim, Joaquim ... em consta que al llarg de l'últim campionat es van consumir 1.254.753 estoretes per les cadires de l'estadi ... i només 7.245 eren de color vermell

I si ho diu el Puyal o algun dels seus col·laboradors, serà veritat, nops?

Quieren ver la carta y escogen el menu ... ?!

EL LIBRO

Tuvo la experiencia común a toda la humanidad de haber leído un solo libro. Una tarde de la niñez cansado por los juegos lo abrió y lo siguió hasta al final inesperado. Mucho tiempo lo olvidó debajo de la cama. Adolescente lo releyó fascinado por las figuras femeninas. En la juventud fue el protagonista y encontró en su vida real a los otros personajes. Tomó gestos del héroe como decálogo de conducta ... Años más tarde lo halló en el fondo de un escaparate. Algo no estaba bien. Lo que había parecido elegante triunfo del protagonista era quizá derrota. La solución era a lo mejor entrabamiento. El fin sugería otro comienzo ...

Avui em permeto re-recomenar-vos un weblog de part del Natxo des de los madriles. Entre els que he visitat, el millor que he vist de moment: www.quevidamastriste.com ... ja direu què us sembla!

Dublin 03/31

VOLVEMOS A LA TIERRA, VOLVEMOS A EMPEZAR ...

Después de dar vueltas por los mundos, hemos vuelto a la Tierra ... hemos vuelto al buen tiempo (¡eso sí!), pero hemos vuelto a la rutina ...

Dejamos atrás la puntualidad de Ryan Air, el taxista cachondo que nos puso sobre aviso sobre nuestra elección de hostal, el Rainbow hostel (¿qué no decir del Rainbow?!), de donde tuvimos que huir ... su recepcionista yonki, el nórdico de Take That con el que durmió Vane, sus 14 huéspedes peculiares con los que compartíamos habitación (cabe destacar el que miraba fijamente una pared lisa de color rojo anaranjado, la del nórdico de tigresa que aun debe estar durmiendo -¿estará viva?- y el que llegó pasadas las 5 de la mañana y le daba por chillar -hay quien dice- entre pajilla y pajilla ... juas!) ... Dejamos atrás también la ruta de la primera noche buscando hostal alternativo hasta las 4 de la mañana ... y así fuimos a parar al Gangster's Paradise (centro de reunión de la mafia polaca). Dejamoslo atrás también, al hostal, a la cerveza polaca por 2€, a la cama de matrimonio (en la que dormí yo: gracias Jordi y Meri), que me levanten a las 9 (¡Hazlo tú!) y a la simpática recepcionista "Miss Piercing Mostacho" ... Generalizando, dejamos atrás la simpatía de todos los dublineses (sobretodo la de ellas), el ambiente de resaca que se puede respirar en cada esquina de la ciudad ... Dejamos atrás el tiempo loco, ahora it's raining, ahora it's sunny, ahora it's raining again ... Dejamos atrás el sonido de los semáforos (aunque yo conseguí llevarmelo conmigo). Dejamos atrás las patatas (siempre ponen patatas), los sandwiches, los crepes, los dinner y el camarero que odia los mushrooms, el italiano que reconocía el acento geronés, el Irish Breakfast (¡sin colesterol!), el caffelattepool, la Guinness, la Stella Artois y la birra en general ... Dejamos atrás el Temple Bar y sus gentes (los músicos en directo, la escocesa que nos pidió una ronda, el amante de las gafas de Meri, el dublinés salido y el que se repetía), todos esos pubs, el Bar Coors, el Barça-Madrid entre compatriotas, el amigo del Casino (¡I think I go home!), los vestiditos de kelly (hola, quisiera el vestido más feo que tengas en la tienda, gracias ... eso sí: gracias!). Dejamos atrás salir a fumar a la calle, como tan bien hacían Raquel y Vane y la petarda del Pravda Bar ... Oh! Y dejamos atrás también al chino de la barra del Pravda Bar y los del primer typical Chinese Pub. Dejamos atrás las módicas entradas a los monumentos más destacados de la ciudad: Kilmahaon Goal, St. Patrick's, Guinness' Storehouse ... dejamos atrás no coincidir ni con las fechas ni con los horarios. Y cuando coincidimos, dormirnos en un tour! Dejamos atrás las paseadas arriba y abajo por la O'Connell Street. Dejamos atrás el bus 123 y pagar doble en el autobús! Dejamos atrás los barridos (ya os podéis reír de mi, pero todos a copiar!), las fotos en grupo y sin fondo (¿se sabrá que son en Dublin?) ... Dejamos atrás los pescadores de Howth, sus dos horas de subir montañas y bajar acantilados (¡Warning! Dangerous cliffs), sus campos de golf con sus golfistas, el excursionista feliz ... y sobretodo el autostopero saxofonista (nos salvó la vida ... si más no, la salud). Terminemoslo ... dejamos atrás las camisetas de Jordi que allí no pasarían desapercibidas. Dejamos atrás las tiendas de souvenirs de gran nivel ... Dejamos atrás la música celta y a como tocan la gaita (the celtic pipe) ... Dejamos atrás l'angúnia, el neguit ... jeje.

Por si me dejo algo ... Dejamos atrás 5 grandes días entre 5 grandes personas! A qué si?!

Nadie me negará que estuve allí

Si la setmana que ve veieu una taca vermella pels prats d'Irlanda, no és una paperola ... no és una papallona ... no és la capa de Superman ... és el meu careto després de la insolació que vaig pillar diumenge al picnic jazz ...

quack!

Taller de creativitat

JUGUEM

No t'aturis davant d'una simple paraula que sembla estar fora de context. Dóna-li un significat ...

VERD

Tralala

Vamos a contar mentiras ...

Revolucionar es cambiar !?

PUNTUANDO PARA SER LA EMPLEADA DEL MES

Hoy el sistema me ha capturado: mi principal defecto, la impuntualidad (algunos/as ya la conocéis), se ha visto boicoteada. Y es que han inaugurado en el trabajo una máquina para fichar ... ¡Ya tienen mis huellas!

- Pon el dedo aquí.
- ¿Dónde?!

Primer, de cara a la paret; ara, limiten els meus moviments ... què seguirà?!

Uuuuuuh!

... Te preguntarás dónde estoy ...

Apuesto que a lo largo del día en la radio van a poner almenos una vez "You're Beautiful" de James Blunt ... aun!?

Corriendo voy!

Hoy estreno calzado para correr más rápido que el tiempo ... fiuuuuuu!

A message in a bottle

SOS

M'acosto al mar i tiro una botella biodegradable (tampoc és qüestió de ferir la mare naturalesa). A la botella, hi he posat un missatge escrit en un paper (ecològic, és clar). No hi ha esperança que algu la trobi. No m'importa ... he escrit anònimament el que em moria per cridar en veu alta i no m'atrevia ... no busco ajuda ni comprensió, tampoc busco resposta ... només busco veure els meus pensaments des de la distancia i com naveguen en llibertat ... a la deriva ...

"That's what keeps me"

Anem a omplir el mar de missatges virtuals ... ?

Cumple Núria 03/05

PER LA MÉS MILLOR ...

Ja saps que els teus cumples per mi són una depressió (el meu està al caure aviat ...), tot i que he de reconèixer que t'ho curres a tutti plein perquè no siguin així ;). I a més, aquest any no només m'ho he passat bé, sino que he aconseguit aprendre molt: ara sé que els bamps requereixen un estil (encara no sé quin) i també he après moltíssim de la Cristina ... buino, ella també ha après algo de mi, jeje.

Apa noieta, ara a disfrutar dels vint-i-tots ... que sona fort, però ... però res! És molt fort, tia!!! Que te n'adones? VINT-I TOTS!!! Que t'he vist créixer i has crescut moooooolt ... sort que em queda el consol que sempre seràs més gran que jo!

MOLTES FELICITATS, WAPPITA!

pd. miraré a l'agenda a veure si puc assistir l'any que ve ... :S

Zipi & Zape night fever 02/25

¡DE ZIPI Y ZAPE, COÑO!

... Si és que no es pot anar disfressat de Zipi y Zape a una festa on la majoria de gent és guiri i esperar que adivinin de què vas! Ens miraven com dient: "vaya par de pavas". Possip, què passa?! Pel colmo, poques disfresses més hi havia ... gent que hi pintava tant com nosaltres. Però nosaltres dos les més autèntiques ... per variar! I el que van triomfar les perruques Amanda!!! Gràcies al lloguer de la meva, vaig tenir abastiment de cervesa gratis tota la nit ...

Nota al detall: Meri, el què vem veure a la cuina no era un experiment de ciències ... Impressionant!

Cumple Vane 01/27

LA NIÑA YA TIENE 28 AÑITOS ...

¡Que viva la Vane y sus 28 (casi ná, pero tan joven como cuando te conocí)! ¡Que vivan las fotos que han tardado pero la espera ha merecido la pena! ¡Que viva el piso nuevo con paredes-puerta y el lavabo de madera! ¡Que viva más la habitación de tu hermano que la tuya, pero que viva la tuya también! ¡Que viva la terraza de piedra donde Ainhoa nos ha prometido celebrar un espectáculo y Jou hacernos unos mojitos! ¡Que vivan las sillas dels encants y las luces de tu madre! ¡Que vivan todos los quesos y la cocina de Jordi: humus con pita, nachos con guacamole ...! ¡Que vivan el cava, el vino, el lambrusco y las birras, que aunque se acabó (todo se acaba), dieron sus frutos ;) ! ¡Que vivan las chicas de Terrassa que, aun y nevando, no se pierden una! ¡Que vivan las hermanas de Alcoi: la peque casáa y la mayor solterona! Por cierto, me gusta como rebautizan, no veas como me paseo ahora que soy Glòria Divina ... ¡Que vivan los bailes del jorobado (como triunfé con él ...)! ¡Que vivan todos los que estábamos allí por ser algo especial y celebrar un día especial de una persona especial! Los que no estaban no dejan de ser especial, no por no poder ir ... ¡pues que vivan también! ¡Pos eso, que viva todo! ... en definitiva, ¿cuando repetimos?! ...

¡FELIZ CUMPLEAÑOS, WAPPETONA!

¿Ande estará el Tio Lala?!

Nosaltres, molt intrèpits, vem retar a tota la comunitat gitana de Terrassa, Les Fonts i Rubí (que no és poc) i ens vem colar a les obres controlades pel Tio Lala per tirar unes fotillos sense sentit ... per què? Perquè som així de xulos! A més quedar-se fora tampoc tenia cap emoció, nops? Algun fins i tot, molt gallito, va retar verbalment al patriarca, jugant-se la seva pròpia vida i la dels del costat (so mascle cabró!) ... Conclusió: mai t'aturis davant d'una senyal de prohibit, encara que després hagis de sortir per potes :S ... En el risc, està el plaer!!!

Les fotos tampoc són cap cosa de l'altre món ... no cal ocupar ni que sigui una infíma part de la red mundial per penjar-les ...

My numerology report for 2006

Vamos, no és que cregui massa en aquestes cosilles, però em consta que no sóc l'única que recorre a qualsevol tipus d'horòscop quan canviem d'any. Així que aquest és el meu pronòstic numerològic (cosa que no sabia ni que existia) que em va fer una amiga ...

From Maddikins:

Your year number is 2.

This is a year of relationships, cooperation, and patience. You are likely to extend your social circle and meet people from a different scene. Learning to be a peacemaker may increase your chances of developing long-lasting relationships or particular partnerships. You may also come across someone who will be a real challenge to you. Do ont be put off, as this person has something worthwhile to teach you if you keep an open mind and retain a positive approach. Learning to make agreements, stay balanced and diplomatic, and develop communications is possible for you during this year. This is generally a year for improving yourself through self-awareness, and you may learn much about yourself by the way you relate to other people. A number 2 year offers the experience of staying in good company and forming new partnerships that are based on sincerity, while retaining freedom or independence and helping others while you help yourself.

And your holistic number is 9.

The number 9 dynamic is the collective or universal. The positive attributes of the number 9 are compassion, tolerance, patience, integrity, sensitivity, and humanitarianism. Number 9 individuals are usually magnetic and charismatic, with perceptive minds and psychic abilities that point to a universal receptivity. If your holistic number is 9, you are usually generous and intuitive, with strong premonitions. Idealistic and impressionable, as a number 9 you usually have foresight and judge life by your feelings and receptivity. This sense of prophetic wisdom implies that as a number 9, you can possess inner wisdom and heightened awareness. Although you can be generous and compassionate, with a great imagination, you may become disillusioned or emotionally frustrated when you or others fail to reach your high expectations. This can result in fluctuating moods or a tendency to indulge in escapism. As a number 9, you need to find inner contentment and avoid losing heart or descending into the depths of melancholy. You may also have to develop understanding, tolerance, and patience as well as learning to become impersonal. As a holistic number 9, you may be destined to be of service to others or contribute to the betterment of humankind. Being universal, you are likely to benefit greatly from world travel and from interacting with people from all walks of life. A need to overcome challenges and a tendency to be oversensitive suggest that you benefit from remaining balanced and avoiding unrealistic dreams. The combination of inspiration and idealism with an intense inner life and vivid dreams suggests that you may be happiest seeking a spiritual path.
The challenges for number 9 are nervousness, selfishness, stubbornness, impracticality, being easily led, having an inferiority complex, and worry.

Ja us diré si es compleix ...

Capitán Festa y los Matones de la Noche 12/31

DE FARRA AMB EL TMB

Aquest any, tot i acabar-me el raïm, he decidit no fer-me cap propòsit, que després no es compleixen i ja hi som! A veure com ens sorprèn el 2006 ... I aquí van algunes fotillos de cap d'any ... Vem començar l'any entre Matadepera i el Born i el vem començar bé! Com vem acabar la nit ja és una altra cosa ;) ...

Ens vem sentir com a casa: netejant gots i arrassant la nevera ... Por Tugal! ... carallo, to, llevataps ... Zipi i Zape amb el senyor Llevataps per conmemorar el moment de la nit!!! Ell va ser el més modat de la festa ... Zipi i Zape resistint el què faci falta ... que passen els anys, però seguim sent esperits joves (més jo!). On estarem el 2007?!

I després que ens fessin fora de l'antro i donar les gràcies (nosaltres molt educats!), pos vem anar al primer local que vem trobar (just sota l'escala) ... Selected and co. en un moment de manifestació d'amistat :S Segur que va ser cosa del Sin City a les parets del Flow que va fer que més d'un es posés tendre!!!

Jordi, guarda el barret que mai se sap quan el podrem tornar a necessitar ... I com diria una diva: ... don't move your chair anymore, collons! ...

Enga, Bon any a tots!

Franz Ferdinand 12/21

THIS FIRE IS OUT OF CONTROL, WE GONNA BURN THIS CITY ...

Si les imatges estan una mica mogudes, és que allà no s'estava ningú quiet ...

...Swapped my innocence for pride
Crushed the end within my stride
Said 'I'm strong now I know that I'm a leaver'
I love the sound
of you walking away
Mascara bleeds a blackened tear
And I am cold
Yes I'm cold
But not as cold as you are
I love the sound
of you walking away...

London 09/18

CAMDEN TOWN

L'últim dia vem fer un intensiu a Camden ... i alguna va picar alguna cosilla, com ara jo, per exemple. Però alguna més també, eh Núria?!
Buino, xavalites, quan repetim?

London 09/17

PORTOBELLO

la Núria, la Meri, la Sílvia i jo ens vem patejar els carrers del mercat de Portobello per comprar imants, entre cases de colors i paradetes i botigues plenes d'objectes d'allò més kitsch. Però segur hi trobes alguna cosa que et demana que la compris i ho fas sabent que en qualsevol altre lloc ni tan sols se't passaria pel cap fer-ho ... jo segur que pico! I el més increïble: vem dinar bé i no massa car a London city! Un glaireconsell: Si demanes pollastre arreu del món, és pràcticament segur que no et decepciones. Fins i tot al McDonald's. I a sobre al costat de la nostra taula hi havia el Jamie Cullum. Ell no ho sap, però nosaltres sí! ...

London 09/16

STARBUCKS PROJECT

Entre Starbucks i Starbucks, prenent cafè per millorar els jetos després d'una nit de poc dormir i estrés postvol, vem creuar mig Londres. I és que vem fer una passejada ... ara tenim el coccis sota el clatell ... casi! Us explico la Piomara Theory? Diu: quan més camines, més et puja el cul ... I al final, ja rendides, vem esperar la Nurin. Núriaaaaaa, on ets? Tenim gana i fred i estem cansades. Patiem no es perdés, però la Núria no ens va fallar i va ser puntual ... com sempre (a veure si n'aprenc). Va ser un plaer quedar amb tu a Piccadilly Circus. Quan vulguis ho repetim! I després ens vem fer uns soparets i cap al pub, que m'assembla no era massa typical british ...